Notes de la versió #

Per tal d'evitar que alguns paquets recomanats grossos s'instal·lin, el patró per a les instal·lacions mínimes usa un altre patró que té conflictes amb els paquets no desitjats. Aquest patró es pot eliminar després de la instal·lació, s'anomena patterns-openSUSE-minimal_base-conflicts.

Tingueu en compte que la instal·lació mínima no té tallafoc per defecte. Si us en cal un, instal·leu SuSEfirewall2.

Abans d'instal·lar l'openSUSE en un sistema que arrenqui amb UEFI (Unified Extensible Firmware Interface), us suggerim emfàticament que comproveu qualsevol actualització del microprogramari que pugui recomanar-ne el fabricant i, si està disponible, que la instal·leu. Si teniu Windows 8 preinstal·lat és una sòlida indicació que el sistema arrencarà amb UEFI.

Background: Algun microprogramari UEFI té errors que causen fallades si s'escriuen massa dades a l'àrea d'emmagatzematge UEFI. Ningú no sap què significa exactament quant és "massa". L'openSUSE minimitza el risc no escrivint més que el mínim necessari per arrencar el sistema. El mínim significa dir al microprogramari UEFI la localització del carregador d'arrencada de l'openSUSE. Les característiques dl'Upstream Linux Kernel que usen l'àrea UEFI per desar informació d'arrencada i de fallades (pstore) han estat inhabilitades per defecte. Tot i això, és recomanable instal·lar qualsevol actualització del microprogramari UEFI que el fabricant recomani.

Amb la implementació d'EFI/UEFI, va arribar un nou estil de partició: GPT (GUID Partition Table). Aquest nou esquema usa identificadors globalment únics (valors de 128 bits mostrats en 32 dígits hexadecimals) per identificar dispositius i tipus de particions.

Addicionalment, l'especificació UEFI també permet particions de llegat MBR (MS-DOS). Els carregadors d'arrencada de Linux (ELILO or GRUB2) intenten generar automàticament un GUID per a aquestes particions de llegat i escriure-les al microprogramari. Aquest GUID pot canviar freqüentment i causar-ne una reescriptura. Aquesta reescriptura consisteix en dues operacions diferents: suprimir l'entrada antiga i crear-ne una que reemplaci la primera.

El microprogramari modern té un recol·lector de porqueria que recull entrades esborrades i allibera la memòria reservada per a entrades antigues. Hi ha un problema quan un microprogramari és defectuós i no ho fa, això pot arribar a suposar un sistema que no arrenqui.

La solució provisional és simple: convertir la partició de llegat MBR a la nova GPT per evitar aquest problema completament.

Quan actualitzeu una màquina remota des de l'openSUSE 13.2, assegureu-vos que les interfícies de xarxa tenen un nom correcte.

L'openSUSE 13.2 utilitzava els anomenats noms de xarxa predictibles (per exemple, enp5s0 ), mentre que l'openSUSE Leap 42.1 utilitza noms d'interfícies persistents ( eth0 ). Després d'actualitzar i reiniciar, els noms d'interfície de xarxa poden, per tant, canviar. Això podria bloquejar el sistema. Per evitar que les interfícies canviïn de nom, executeu l'ordre següent per a cadascuna de les interfícies de xarxa abans de reiniciar el sistema:

/usr/lib/udev/udev-generate-persistent-rule -v -c enp5s0 -n enp5s0 -o /etc/udev/rules.d/70-persistent-net.rules

Reemplaceu enp5s0 amb el nom de la vostra interfície de xarxa.

L'openSUSE 13.2 usava un disseny de partició Btrfs que permetia que l'espai de disc esdevingués ocupat permanentment amb continguts obsolets i inaccessibles després d'executar el primer retorn a una versió anterior del sistema. Aquest problema de disseny s'ha corregit a l'openSUSE Leap 42.1. No obstant això, la correcció només es pot aplicar als sistemes instal·lats de nou.

Si esteu actualitzant des l'openSUSE 13.2, no podeu passar a la nova disposició, però podeu recuperar l'espai de disc perdut.

Després de la instal·lació, el repositori no OSS està inhabilitat.

Habiliteu el repositori openSUSE-Leap-42.1-Non-Oss amb el YaST o des de la línia d'ordres amb el zypper:

zypper mr -e repo-non-oss

Actualització del CUPS a la versió 1.7

La nova versió de CUPS ha introduït canvis importants respecte de la versió 1.5 i pot requerir ajustaments manuals de la configuració.

Quan s'usi el gestor de finestres del KDE SDDM amb un mètode d'autenticació que proporcioni un gran nombre d'usuaris, l'SDDM esdevé inutilitzable. A més, si s'usa l'automuntador, l'SDDM pot blocar-se durant força estona a l'inici intentant muntar la «home» de cada usuari.

Modifiqueu /etc/sddm.conf perquè contigui les entrades següents:

[Theme]
Current=maldives

[Users]
MaximumUid=1002

Vegeu https://bugzilla.suse.com/show_bug.cgi?id=953778 (https://bugzilla.suse.com/show_bug.cgi?id=953778) per a més detalls.

El Plasma del KDE no té suport per a protectors de pantalla per defecte. Si preferiu tenir-ne un, instal·leu el paquet xscreensaver.

Establiu que s'iniciï el programa xscreensaver amb la sessió d'escriptori seleccionant K › Paràmetres › Configuració de l'escriptori, escolliu Arrencada i aturada › Autoinici. Cliqueu a Afegeix un programa, escriviu xscreensaver i cliqueu a D'acord.

Per configurar el protector de pantalla, useu xscreensaver-demo.